Per celebrar els 23 anys del Ferran vaig decidir fer aquest pastís de tres xocolates. Era el dia perfecte per fer-lo ja que el Ferran és molt llaminer i li encanta la xocolata.
Aquest pastís l'he vist a molts blogs, ara no m'enrecordo de quin l'he tret. Tenia guarda la recepta per "un dia".
És un pastís molt bonic i molt divertit de fer però jo no el faré més. Tinc comprovat que aquets pastissos que s'hi posa alguns polvos ( de flam, quallada..) no m'agarden. Em va passar el mateix amb el pastís de Ferrero Rocher.
És un pastís molt bonic i molt divertit de fer però jo no el faré més. Tinc comprovat que aquets pastissos que s'hi posa alguns polvos ( de flam, quallada..) no m'agarden. Em va passar el mateix amb el pastís de Ferrero Rocher.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 150g de xocolata negra
• 150g de xocolata amb llet
• 150g de xocolata blanca
• 150g de sucre
• 750ml de nata per muntar
• 750ml de llet
• 3 sobres de quallada en pols Royal
• un paquet de galetes Maria
• 60g de mantega
• un rajolí de llet
Preparació:
Primer fer la base i triturar les galetes. Afegir la mantega fosa, un rajolí de llet i barrejar bé fins que quedi una massa ferma i homogènia.
Estendre bé per tota la base d’un motlle desmuntable d’uns 26cm.
El procediment per cada capa és el mateix:
Xocolata negre
posar en un cassó la xocolata negra trossejada, 75g de sucre, 250ml de llet, 250ml de nata, un sobre de quallada i escalfar sense que arribi a bullir (90º aproximadament) remenant bé perquè no s’enganxi la xocolata (com si féssim xocolata desfeta).
Abocar sobre la base de galetes.
Xocolata amb llet
És la segona capa i es far com abans, però ara amb la xocolata amb llet i 50g de sucre (la resta igual que abans). Abocar sobre la capa de xocolata negra amb compte perquè no es barregin
Xocolata blanca
La tercera capa és fa igual que les anteriors però amb la xocolata blanca i 25g de sucre.
Posar a la nevera i deixar quallar (és millor fer-la el dia abans). Decorar al gust i servir fresqueta de la nevera.
Mercè, el pastís t'ha quedat genial. Jo també el vaig fer per la Laura pel seu aniversari perquè li agrada molt la xocolata i per variar però penso com tu, no el tornaré a fer, no té massa gust com un regust artificial.
ResponEliminaDe totes maneres t'ha quedat perfecte i és molt bonic!
Bon any.
Rosa Maria
T'ha quedat preciós! jo el tinc pendent encara.
ResponEliminaEscolta no pot ser això de no fer-lo més, perquè no proves de substituir el pols de quallada per fulles de gelatina? jo també sóc partidaria de deixar de banda aquest tipus de quallats però la gelatina sempre té un gust neutre i dóna bons resultats.
Petons, bon any i felicitats Ferran! ;)
Aquest es un pastis que quan el compro als meus fills els agrada molt, i tinc alguna recepta i moltes ganes de fer-lo, però amb passa com a tu amb els polvos aquests.
ResponEliminaCrec que es molt bona l’idea de l´Helena, de posar-hi fulles de gelatina
Bons Any i Molts petons
Sempre que veig aquest pastís pensor que és preciós, i diuen que té molt d'èxit, però tam´bé en soc una mica reticent. De totes maneres t'ha quedat fantàstic.
ResponEliminaUna abraçada i feliç 2012!
Potser amb les sol-lucions que et plantegen .....encara t'animaras a tornar-lo a fer. Fa molt de goig!!!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris i tindré en compte la vostra proposta.
ResponEliminaA casa meva té molt èxit, però a mi no m'acaba d'agradar la cuallada. Ta presentació és espectacular. Felicitats pel teu fill i Bon any!!!
ResponEliminaEspectacular !
ResponEliminaFelicitats al Ferran! i a tu per aquest pastís tan xulo que li vas fer!!! sempre n'hi ha algun que no es torna a fer mai... Bons Reis!
ResponEliminaHola Mercè, el pastís t'ha quedat perfecta.
ResponEliminaCon espasant és millor fer servir fulles de gelatina, son totalment neutres.
Bon any
Doncs t' ha quedat un pastís molt vistós i bonic...
ResponElimina